Davant l’emergència sanitària i humanitària actual, hi ha col·lectius que són especialment vulnerables: les persones migrades en estat irregular en són un exemple.
El consell municipal d’immigració de Barcelona ha publicat el següent comunicat, al qual l’AECS s’ha adherit (comunicat).
Davant la situació de crisi sanitària, econòmica, social i humanitària a nivell mundial provocada per la pandèmia del COVID-19, el Consell Municipal d’Immigració demana autoritzacions de residència i treball per a les persones immigrades per fer front a aquesta crisi i manifesta el següent:
Una crisi com l’actual fa visibles i fa aflorar les vulnerabilitats, i també els potencials, a nivell de tota la societat, que en altres condicions resten invisibilitzades. Entre les persones migrades i refugiades trobem un percentatge rellevant de persones que poden estar en situació vulnerable, però alhora, sovint es desconeix que un volum important tenen formació superior i moltes en el camp de la salut.
Hi trobem persones en situació de major risc tant a nivell de salut com econòmic i social, tenint en compte el racisme i la xenofòbia existent, i especialment si es estan en situació irregular i sense xarxes familiars o socials. Ens referim a persones sense papers i en economia submergida, sense opció als recursos previstos davant la crisi; persones migrades grans de vegades soles i sense xarxa; persones recent arribades que busquen refugi i que encara no s’han pogut empadronar o demanar cita; persones molt vulnerables i aïllades (prostitució, sense llar, en pensions…); així com moltes persones en situació precària i amb infants a càrrec, la gran majoria vivint de lloguer i sovint en pisos compartits, i que – com moltes d’altres en aquesta crisi- es queden sense ingressos i no poden fer front a l’alimentació, al lloguer o disposar d’ordinador i wifi per seguir l’escolaritat.
Igualment, moltes persones immigrades estan treballant en tasques essencials sanitàries o de cures, sovint sense suficient protecció: tant a hospitals, com treballadores de la llar a qui no es reconeix la feina essencial de cura a persones grans o vulnerables, o en residències de gent gran, en tasques de neteja, de transport o de seguretat.
D’altra banda, moltes persones estan preparades per tasques sanitàries (metges i metgesses, infermeres i infermers, auxiliars de geriatria…) però sovint no les poden exercir perquè es troben en situació irregular i no han pogut homologar titulacions.
Tot i que l’accés a la salut actualment és universal, preocupa que les persones no empadronades únicament poden accedir a atenció sanitària d’urgències en cas de gravetat
Tot i que tant l’Ajuntament com entitats o d’altres institucions ja estan movilitzant recursos, cal reconèixer que són insuficients i preveure suport i ajudes amb urgència. En moltes ocasions seran els mateixos que per la població en general, però cal atendre a una realitat específica, amb diversitat cultural lingüística que requereix adaptacions i una Llei d’estrangeria, que travessa i agreuja la seva situació. Així, el Consell Municipal d’Immigració demana una regularització extraordinària de les persones immigrades per fer front a la crisi sanitària, social i econòmica. Entre la població immigrada hi ha personal qualificat sanitari, sociosanitari i d’altres que podrien reforçar sectors essencials estratègics com l’alimentació. Però demanen, també, que aquesta regularització s’estengui al conjunt de veïns i veïnes en situació irregular que ja viuen a l’estat Espanyol per tal de què puguin encarar la crisi econòmica i social amb més seguretat.
Cal un esforç per tal de garantir drets a les persones més vulnerables de la societat.
- Autoritzacions de residència i treball per a les persones immigrades per fer front a la crisi sanitària, social i econòmica.
- Regularització exprés: per a les persones immigrades que tenen sol·licitada i pendent l’autorització de residència i treball, tal com s’ha fet ja a Portugal.
- Atenció especial a persones migrades i refugiades vulnerables en les mesures que s’apliquin: una gran part poden veure molt reduïts o quedar-se sense ingressos per la crisi.
- Estar alerta i combatre moviments i brots racistes, xenòfobs i discriminatoris: j presents o emergint.
- Renda garantida: suport a la creixent demanda d’una renda garantida general amb aplicació urgent.
- Garantir cobertura sanitària adequada a tothom, independentment de la seva situació administrativa.
- Tràmits d’estrangeria i refugi: atenció i tramitació telefònica o telemàtica i reassignació de cites, respectat quan això acabi el temps d’espera dels sol·licitants; pròrroga i renovació automàtica d’autoritzacions; flexibilització dels requisits de cotitzacions i treball en les renovacions, un cop s’aixequi l’estat d’alarma.
- Resposta al control policial. Estudiar i acordar procediments per facilitar la circulació necessària de persones en situació irregular (instruccions i formació a cossos de seguretat, viabilitat d’algun document…). Investigació de presumptes abusos i violència racista per part de cossos de seguretat, i activació de mecanismes interns d’avaluació.
- Treball de la llar i cures: Reconèixer els seus drets laborals, segons propostes del CMIB 2017, amb ratificació urgent del conveni 189 OIT per equiparar-les a la resta de persones treballadors del Regim General de la SS, amb subsidi d’atur entre d’altres drets; Fer visible el reconeixement social i incloure de forma explícita en el decret d’alarma, com a personal essencial, a les treballadores de la llar que estiguin atenent a persones grans o en situació de vulnerabilitat en domicilis particulars; Garantir l’atenció, assessorament i material necessari per prevenir infeccions; Oferir a les que estiguin preparades llocs de treball a les residències de gent gran, facilitant llur regularització si s’escau; protegir la seguretat, els drets laborals i la salut en tots els casos, garantint també que les treballadores de la llar que fan tasques domèstiques a diversos domicilis puguin complir el confinament
- Garantir material sanitari (mascaretes, guants, tests…) de prevenció per tot el personal en risc quotidià: persones treballadores dels geriàtrics, “riders”, neteja, o d’altres essencials durant el confinament.
- Personal sanitari immigrant: promoure i facilitar la seva homologació, regularització – si s’escau – i contractació adient: personal de medecina, infermeria, auxiliars, neteja, seguretat o d’altres necessaris.
- Habitatge. Lloguers i convivència: el CMIB s’afegeix a la demanda del Sindicat de llogateres i d’altres instàncies que reclamen una moratòria i pagament fraccionat, així com la possibilitat de condonació de lloguers promovent acords amb els propietaris particulars, ajuts públics, prevenció de desnonaments, així com mediació i assessorament durant el període de la crisi i en el moment posterior. I exigeix una atenció específica cap al relloguer d’habitacions, situació habitacional molt estesa entre la població migrada.
- Ajuts econòmics, socials i exempcions. Augmentar la dotació i millorar els criteris d’assignació d’ajuts econòmics, en coordinació amb entitats, que contemplin, incloent persones en situació irregular: alimentació i necessitats bàsiques, cobertura de deutes; màxima prioritat a ajuts per l’alimentació dels infants, garantir que les targetes moneder arribin a tota la població migrant vulnerable amb infants a càrrec; ajuts a autònoms; exempció de pagament de determinades taxes i serveis
- Atenció als drets laborals de persones en situació irregular o precària (autònoms o d’altres): facilitar l’accés a contractes laborals en oferta: a residències, sanitat, o en el mon agrari, i estudiar mecanismes que facilitin prestació o ingressos. Regularitzar la situació de sovint “falsos autònoms” com els “riders”.
- Persones grans migrades: detectar i prevenir casos de persones soles en aïllament i sense cures.
- Treball en xarxa amb les entitats: Prioritzar el suport i la col·laboració amb la xarxa d’entitats i organitzacions socials que oferim serveis d’atenció i acollida a la immigració, durant i després la crisi.
- Facilitar comunicació amb els països origen, davant la preocupació generalitzada pels familiars.
- Instar d’altres poblacions de l’Àrea metropolitana i de Catalunya a oferir cobertura a persones no empadronades i sense llar, i evitar el risc de desplaçaments.
- Previsió de futur. Garantir dotació de més personal per fer front a l’allau de sol·licituds un cop finalitzada l’alarma.
Des del CMIB, confiem superar aquesta greu emergència sanitària amb el mínim d’afectacions i amb la solidaritat de tothom, i que la crisi ajudi a la societat a créixer i transformar-se en positiu. Salut per a tothom.
